TOTO

“La primera i originària via de comunicació va ser l’anomenat camí Vell de Xàtiva, el qual, amb un origen ibèric, venia des de la ciutat de Saetabis (Xàtiva), travessava la Vall d’Al-baida, creuant el riu Vernissa, mitjançant un pont bastit a l’època romana, passava pels jaciments de la Daia (i a partir de l’època Flàvia també per la vil·la de la Sort), endisant-se a la planura al·luvial dels termes de Potries i Beniarjó (amb les seues explotacions agríco-les com la Catorzena-Campina, Pardines-La Runa), i passav

Afegeix un títol

a als peus de l’assentament localitzat a la Muntanyeta de Sant Miquel ins arribar a la terrisseria d’Oliva. No hem d’oblidar que aquestes vies comarcals principals (secundàries en l’àmbit de País Valencià), posseïen camins o ramals més particulars, que enllaçaven les vil·les o explota-cions de l’interior comarcal, com les dels termes de la Font d’En Carròs i de Vilallonga,”

HOLA

HOLA S

es terres de les planures litorals del Mediterrani seran terres de repartiment de terres a colons i militars procedents d‟Itàlia, bastiren temples als centres urbans. Traçaren vies rectilínies i calçades noves, com la de Sucrum-Dianium (Abalat de la Ribera-Dénia),116 que recorre el litoral saforenc (època d‟August), i milloraren itineraris antics com la Via Augusta (antiga Via Heràclia) Ací tenim el model d’ocupació econòmica, política i social del territori que era dels Íbers. El primer que van fer va ser la consolidació de les vies de comuniciació.  Ja en 1983 Josep A. Gisbert va llançar  pòtesi que hi havia una doble xarxa viària que travessava i vertebrava el poblament i les